Cap de setmana a Albarca – Serra del Montsant


El passat pont de l’1 de Maig, més de 40 Medionencs vam aprofitar per passar el llarg cap de setmana al Refugi Montsant, situat al nucli d’Albarca, comarca del Priorat.
Una colla de famílies vam gaudir d’uns dies farcits de rialles, converses i caminades a l’entorn privilegiat de la Serra del Montsant.


Durant els 3 dies que vam estar junts, vam aprofitar per conèixer en detall els racons més especials de la zona, i durant les 2 nits al refugi vam compartir àpats, aventures i cançons.
En aquest article pretenem fer-vos arribar un tastet del que vam fer durant les excursions:

29/04/2023 – Avenç de la Febró i Avençots de la Pona des dels plans de la Mussara


Longitud total: 10 Km
Desnivell acumulat: 300 m


El primer dia vam decidir gaudir de l’espectacular Avenç de la Febró i descobrir els desconeguts Avençots de la Pona.


Primer vam endinsar-nos pels Avençots de la Pona. Ens vam trobar en un paratge enfonsat, rodejat de parets de pedres, inhòspit, amb una vegetació molt particular que gaudeix de la humitat i lluita per trobar un raig de sol. Als avençots vam tenim la sensació d’haver entrat en una nevera natural.

Dins els avençots hi havia diversos punts molt especials, amb rampes i zones de grimpada. Potser el moment més espectacular va ser quan vam creuear una escletxa impossible, d’uns 30 m de llargada i on ens vam haver de treure les motxil·les de l’esquena per poder passar-hi, una flipada!!!!


Després de dinar vam arribar a l’Avenç de la Febró. Aquesta meravella de la natura és literalment una escletxa de 100 m de llarg i aproximadament 20 m d’alçada. Es repeteix aquí la sensació d’entrar en una nevera, però en aquest cas no ni ha vegetació. Al bell mig de l’escletxa vàrem visitar la Cova de l’Avenç.
Una ruta espectacular!!!!

30/04/2023 – Morera de Montsant- Grau d’Agnès- Roca Falconera – Clot del Cirer – Cova del Teix – Grau de Senfores

Longitud total: 13,5 Km
Desnivell acumulat: 750 m

En aquesta bonica i senzilla excursió vam poder gaudir d’alguns punts icònics de la Serra de Montsant.

Vam sortir de la Morera de Montsant amb un grup molt nombrós, ja que alguns Medionencs que no estaven al Refugi van decidir venir a passar el dia amb nosaltres. Primer de tot vam fer el Grau d’Agnès. A la serra del Montsant denominen “Grau” a un pas d’accés a la Serra Major, salvant parets i penya-segats espectaculars.

Malgrat el paratge inhòspit, el Grau d’Agnès no té cap dificultat tècnica, simplement és la pujada més forta de la jornada. Un cop superat el grau, vam visitar el Clot del Cirer, on vàrem dinar. A continuació vàrem visitar la Balma del Teix. Val la pena arribar a aquest punt especial, per la grandària de la balma així com del Teix que li dona nom.

Finalment vam iniciar la tornada a la Morera del Montsant, que vam fer pel Grau de Senfores.
Quin gran dia!!!!!!

01/05/2023 – Excursió a la Roca Corbatera i a la Cova Santa des d’Albarca

Longitud total: 11,6 Km
Desnivell acumulat: 600 m

El tercer i darrer dia vam decidir fer una ruta sortint des del mateix refugi d’Albarca amb dos objectius ben clars a la Serra Major del Montsant: Assolir el cim comarcal del Priorat, i visitar la Cova Santa.

Des del Refugi Montsant d’Albarca vàrem decidir cometre la pujada pel Grau de la Mare de Déu. I des d’aquest punt pujar fins a la Roca Corbatera (1163 m), sostre comarcal del Priorat. Aquí vàrem gaudir de les vistes espectaculars a 360º sobre la Serra Major, Cornudella, Siurana… wow!!!

A partir d’aquest punt vàrem anar planejant per la part alta de la serra Major en direcció sud-oest per arribar fins a la Cova Santa. Aquesta Cova, aparentment pot interessant des de l’exterior, ens descobreix al seu interior diferents cambres repartides en mes de 100m de longitud. Per recórrer la cova no cal cap habilitat especial, a part de grimpar o arrossegar-nos en alguns punts. Si que ens va ser necessari un frontal.

Un cop finalitzada la visita a la Cova Santa, vàrem dinar i tornar a Albarca pel corriol que discorre just pel damunt del Cingle de Sant Joan de Codolar.

Quina excursió més bonica, avarca des del punt més alt de la Serra fins a les entranyes de la Cova Santa!

Un cop feta la feina, només ens quedava recollir el refugi, i tornar cap a Mediona, amb el bon regust d’un cap de setmana immillorable!


Si us ve de gust compartir aventures amb nosaltres, no dubteu en fer-vos socis del Centre excursionista.

Pujada al Puigsacalm

Quin bon record! Les fulles de la tardor, les vaques, l’aire pur, l’olor a faig, l’horitzó, les àligues, la calma…el PUIGSACALM. A cavall entre les comarques de l’Osona i la Garrotxa un cim de 1.150 m., ens porta a passos d’equip entre fagedes, camps verds o camins petits. Compartim somriures, xerrades, caminades…els petits i les petites córren, salten, baixen entre fulles de tardor. Gent jove, gent gran, famílies del Roure, d’Epiqueia o la Fassina, totes elles gaudint del dia, fent pinya i compartint afició: caminar i estar. 

Gràcies a tot l’equip del centre excursionista de Mediona!

Raquel Padrell

Cogulló d’Estela

El passat diumenge 1 de Maig una colla de Medionencs ens vam trobar a les 8:30h per gaudir junts del Dia del Treball tot fent una divertida excursió.


El passat diumenge 1 de Maig El Club Excursionista de l’Agulla de Mediona va reunir una colla de Medionencs per gaudir junts del Dia del Treball tot fent una divertida excursió. Ens vam trobar a les 8:30h al poliesportiu Antoni Ramallets, on ens vam agrupar en cotxes i vam enfilar cap a Berga, fins arribar a la Mare de Déu de Corbera, que era el punt d’inici de la caminada. Des d’aquest punt, l’excursió va consistir en una ruta circular en la que vam fer tres cims. Vam començar per un corriol amb una pendent considerable fins a Can Déu, on vam poder planejar durant una estona fins a un nou corriol amb pujada ferma fins arribar al coll d’Estela. Des d’aquí vam atacar el Cogulló d’Estela (1969,5 m) tan pel corriol com trescant directament per la carena. Va ser un tram molt emocionant i divertit, on calia parar atenció i utilitzar les mans per grimpar! Des d’aquí calia tornar enrere fins al coll per atacar els altres dos cims: la Roca d’Oró (1948,3 m) i finalment la Torre dels Enginyers (1987,6 m), punt més alt de l’Excursió.

En aquesta zona vam visitar el pas de l’Os, un espai on degut a la seva alçada i orientació, podem trobar sempre punts obacs amb neu i gel. Vam iniciar la baixada fins a la Collada dels Rasets on vam gaudir d’un merescut descans per dinar. Un cop ben reposats vam acabar la tornada baixant pel Coll de Tagast i el Pla de la Cresta, a fins al punt de partida; on ens vam acomiadar i tornar cap a Mediona.

El Montcau i la Mola

Diumenge 6 de Febrer de 2022


Vam fer la quarta sortida organitzada pel Centre excursionista l’Agulla de Mediona, aquest cop pel paratge natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l’Obac.

Ens vam trobar al poliesportiu d’Antoni Ramallets a les 8h del matí i a les 9:45h ens trobàvem
amb la resta dels excursionistes medionencs al Coll d’Estenalles, punt de partida de l’excursió.
Vam deixar enrere el Centre d’Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt tot
enfilant la pista i després el corriol que puja directe al cim del Montcau (1.056m), un cim
preciós dissenyat a base de roca conglomerada. La boira matinera no ens va deixar gaudir
massa de les vistes, però si de la companyia de nens, joves (i no tan joves) excursionistes.
La baixada del Montcau la vam fer directe al coll d’Eres, des d’on s’agafa un camí que va
recorrent tota la carena del Pagès fins arribar al cim més alt d’aquesta serra, la Mola (1.104 m).
A l’altura de la Font Flàvia ens vam desviar per apropar-nos a la font, que vam trobar seca, i als
òbits, un conjunt de coves i balmes, conegudes des de temps immemorials, on destaca una
balma obrada que fou habitada durant diversos segles.

Retornem al camí carener des d’on s’enfila la pujada a la Mola, on arribàvem per dinar. Al cim
de la Mola hi ha l’ermita de Sant Llorenç del Munt i un restaurant. És el punt més concorregut
de la ruta, ja que hi arriba un camí ral que surt de Matadepera.

De tornada desfem el camí que hem traçat al matí, però ens aturem per grimpar l’intrèpid
Morral del Drac, un monòlit de pedra amb unes bones vistes. La boira ja s’ha dissipat i anem
gaudint d’estones de sol i d’estones ombrívoles sota els boscos de roures i X del parc.
Arribàvem a l’aparcament del coll d’Estenalles una hora abans que es pongués el sol, contents i
satisfets de la sortida.

Track ->